ESPANYA TURCA, BASCS KURDS. EL TANCAMENT DEL DIARI EGIN I D'EGIN IRRATIA ÉS ANTICONSTITUCIONAL I NUL DE PLE DRET. 75.000 persones exigiren la seva reobertura dissabte, 18 de juliol, en la major mnifestació de lahistòria de Donostia. Majoria a Espanya a favor del tancament. Abjecta postura de la majoria dels periodistes i dels mitjans de comunicació espanyols. Enfollida fugida a l'abisme del Govern espanyol: per a quan la il·legalització d'un quart de milió de bascs o l'ESTAT D'EXCEPCIÓ?

(NOTA: divendres, 17, s'elaborà una Anàlisi EXTRAORDINÀRIA motivada pel tancament d'EGIN. NO S'HI ENVIÀ VIA E-MAIL. Es troba a la pàgina de denúncia del tancament i a la Secció A EUSKAL HERRIA ES PRPERA UNA REVOLUCIÓ? de la web)

Turquia és a l'OTAN. Espanya també. Turqui és un sicari de l'imperi ianqui. Espanya també. Turquia presta els seus aeroports per tal que els EUA llencen els seus atacs genocides. Espanya també. Les presons turques són un infern. Les espanyoles també. Turquia tanca diaris i empresona periodistes. Espanya també. A Turquia l'exércit té la darrera paraula. A Espanya també. Turquia viola burtalment i salvatge els Drets Humans. Espanya també.

Però la Unió Europea no gosa d'acceptar a Turquia com a membre. Com pot suportar que ho siga Espanya?

Som els bascs els kurds de la Unió Europea? Tenint que suportar a més que ens facen coses semblants a les que els fan als kurds però que, a més, els espanyols ens diguen que ens les fan DEMOCRÀTICAMENT?

L'abjecta memòria (entre el 51 i el 61%) dels envil·lits súbdits del rei que Franco nomenà està d'acord amb el tancament d'EGIN i EGIN IRRATIA. L'abjecta i aplastant majoria dels periodistes i dels mitjans de comunicació espanyols està també d'acord. Llegir els "debats" espanyols sobre el tancament (a tall d'exemple el d'EL MUNDO electrònic la votació del qual donà un 75'72% de les 968 respostes D'ACORD amb el tancament d'EGIN enfront un 24'28% -235- EN CONTRA), o escoltar per la ràdio l'odi i la ignorància supurant pels micròfons oberts a "la veu del poble espanyol" fa, més que cap altra cosa, llàstimai commiseració per una societat tan malalta i encanallada com es mostra l'espanyola.

Dissabte, 18, una impressionant manifestació de 75.000 persones, la major dela història de Donostia i una de les majors celebrades mai a Euskal Herria, reclamà pacíficament i solidària la reobertura d'EGIN i EGIN IRRATIA. Envie en missatge a banda la reproducció d'algunes de les fotografies publicades que la mostren.

Una mjoria aplastant de lesembrutides masses espanyoles no pogueren veure eixa riuada de solidaris que omplia el Passeig de la Conxa de Donostia perquè les televisions i els diaris que els alienen i embruteixen els amagaren eixes imatges.

Com els seus articulistes, comentaristes i "tertulians" radiofònics o televisius els amaguen el fet impressionant de què el tancament del diari i del'emissora és anticonstitucional i nul de ple dret.

Vull reconèixer els drets d'autor. No ha estat a mi qui se li ha acudit comparar Espanya amb Turquia. Ha estat un espanyol. Tot i que encara no accepta que Espanya no actua com Turquia. Tan sols gosa TÉMER que ho faça. Es tracta de Pedro J. Ramírez, el director d'EL MUNDO. Diumenge, 19,en la seua CARTA DEL DOMINGO, titulada "Delinquen las personas, no las rotativas", hi va escriure que:

"Si tots els membres del Mesa d'HB col·laboraren amb ETA, ben empresonats estan. I no un altre és el tracte pel que cal jutjar els administradors d'EGIN. PERÒ TANCAR UN PRIÒDIC ÉS UNAALTRACOSA. ÉS APROPAR LA FORMA EN QUÈ ESPANYA ENFOCA LA QÜESTIÓ BASCA A LA FORMA EN QUÈ TURQUIA ENFOCA LA QÜESTIÓ KURDA. Seria terrible que alguns esdeveniments mamprengueren a donar la raó al tinent general Bir quan, carregat de galons, a la Sala de Juntes de l'Alt Estat Major a Ankara em digué hipòcrita per no acceptar que els mateixos retrets sobre violació de drets humans que jo formulava sobre al seu Govern podrian adreçar-se contra el del meu país". (Com sempre, les majúscules són meves).

No vull discutir ací i arar el pagament de peatge que realitza Pedro J. Ramírez en donar per bo l'inicu empresonament dela Mesa Nacional d'HB i en sileciar qualsevol retret al "normal" tracte judicial espanyol "antiterrorista" donat als administradors d'EGIN, que vulnera fonamentals drets d'assistència lletrada als detinguts, d'elecció de lletrat, etc, etc. Em centre en la lucidesa amb que detecta els trets "turcs" de la "democràcia" espanyola.

Malgrat aquest tret de lucidesa i al que ha suposat el que quasi des de bon començament EL MUNDO dubtés de la constitucionalitat del tancament d'EGIN i EGIN IRRATIA i de què publiquen a EL MUNDO algunes de les escasses signatures qe ha condemnat eixa brutalitat, Pedro J. Ramírez cedeix a l'asfixiant pressió espanyola antMANB i comet en eixe mateix número el desfalc periodístic i la vilesa política de furtar al seu diari la fotografia de la Conxa plena de gom a gom de manifestants. I el seu abjecte "corresponsal de guerra" Alfonso Rojo publicà en el mateix número de diumenge una abjecta crònica.

No dispose de prou lloc ací (a l'anàlisi AMPLIADA n'hi faré espai) per honorar com es mereixen les veus espanyoles que a contaracorrent han intentat comunicr alsseus compatriotes un punt de racionalitat i d'honestedat, tot rebutjant l'agressió feixista de l'Estat espanyol contra EGIN I EGIN IRRATIA. Ni per a esmentar les emocionants mostres de solidaritat internacionalista que estem rebent.

I ara què? En la matinada d'aquest matieix dimarts, 21, quan revise aquesta Anàlisi abans d'enviar-lo via e-mail és de bell nou l'editorial d'EL MUNDO qui assenyala que, si ETA dirigeix tot l'impressionant complex social, econòmic i polític que diu el jutge Garzón, la solució no pot ser empresonar les desenes de milers de basques i bascs que el componen.

Peca alhora d'optimista i de desmemoriat l'editorialista. D'optimista perquè suposa en el Govern espanyol i en el bloc de classes dominant, de qui és titella, un grau de racionalitat que MAI abans no han mostrat. De desmemoriat perquè no adverteix, com jo vinc fent-ho setmana rere setmana en aquestes anàlisis, que els "falcons" espanyols han rebut ja permís de les seues "colomes" per intentar la feixista "solució final" al problema basc.

La "Declaració de Barcelona", que reviu el per Espanya temut esperit Galeusca (del qual parle amb cura a l'anàlisi AMPLIADA) és un motiu afegit.

Hi ha moltes probabilitats de què abans que comence la tardor veurem la il·legalització d'Herri Batasuna o la declaració de l'estat d'excepció. O totes dues coses alhora.

No els servirà de res. Però tem que ho probaran.

El bloc de classes dominant espanyol sempre ha preferit estalviar-se l'esforç d'investigar racionalment un problema. En canvi sempre encarrega als seus "milicos" que intenten tocar la flauta.

Per a veure si sona.

Justo de la Cueva